Tots els capvespres

t'adorms mirant el cel.

Et fascina que la distància

i la vastitud

siguin allà mateix,
immòbils,

davant els teus ulls de plata.

I murmures paraules

que et connecten per dins

amb el més insondable,

perquè el cel és dins teu.

 

El cel ets tu,

i els estels

són garlandes que lluen

i et pisten debades
els nusos de l'ànima.
En cada núvol
t'hi veus reflectida,
i desitges tempestes
que et renoven
les ganes de viure,
poderosa,
la vida de cada dia.

Tots els capvespres
t'adorms mirant el cel,
i desitges
que arribi l'albada
dins el teu cel de plata.

XAVI PADRISSA.